Ollé Bertrán

Gris, verd i taronja. El nou blanc de 2018.

Si hi ha algun lloc que marca la tendència del que es va a dur en els nous projectes d’interiorisme, és la Fira del Moble de Milà.

Mentre arriba la següent edició, que enguany serà segurament a l’abril, fem un repàs pels colors que triomfaran el 2018.

El gris

El gris és un color que s’està començant a considerar molt seriosament com el “nou blanc”. És un color que admet diversos tipus d’intensitat, i que permet donar-li més vida a una estada, sense arribar a carregar l’ambient.

És una opció molt interessant per a totes aquelles persones que mogudes per l’esperit de posar tot absolutament blanc en els seus mobles, han acabat preferint afegir algun punt de color a les seves habitacions i abandonar el totalitarisme del anodí to blanc ja desgastat.

En posar una habitació en gris, si tens els mobles en blanc, aquests prendran protagonisme, i es crearà un contrast amb la paret, fent-los destacar notòriament.

A més el gris és una perfecta elecció per a habitacions més propícies per al descans, com dormitoris, despatxos o sales. A més si és un color que no ens convenç, podem afegir barreges més fosques de gris a l’habitació, per veure si ens satisfà el resultat.

Si hem de combinar el gris amb altres colors, el fer-ho amb mobles i teles blanques, beixos i verds pot ser una excel·lent opció.

El taronja

És un dels colors que converteixen una habitació freda en una habitació càlida.

Hem de ser curosos a l’hora de triar el to de taronja, i permetre’ns escollir un taronja tirant a fosc, que faci de l’habitació un recés de pau, i aporti una nota de color absolutament diferent al que havíem vist fins ara.

Una habitació taronja possibilita la introducció d’altres mobles de colors càlids, com el groc, color que al costat del vermell, fa la barreja perfecta perquè sorgeixi l’explosió de taronja.

També pots posar mobles de color blanc o fins i tot negre, donant origen a combinacions existents a la natura, si bé el nostre consell és que actuïs amb cautela a l’hora d’usar el taronja ja que en una habitació massa petita pot resultar un color aclaparador, per el que et recomanem que si ho combines amb altres colors, i no tens molta soltesa en la combinació de colors als que no estàs acostumat, triïs verds, blaus o marrons.

El verd

El tercer color de moda és el color verd, que és un color de la gamma dels freds, però que té molta personalitat i amb una àmplia varietat cromàtica, el que implica que hi ha nombrosos objectes de decoració en aquest color en tot tipus de botigues de decoració.

Nombroses revistes de decoració han avalat el color verd com un dels colors de moda i han dit d’ell que aporta vitalitat i frescor als ambients en què es col·loca, i que és ideal per combinar amb altres tons més àcids o colors grocs.

El verd a més es porta en tons foscos, i si t’atreveixes a decorar amb aquest color, pots començar combinant parets més clares com grisos amb altres en verd, i davant de les mateixes posar mobles de colors més càlids com mobles grocs, un color que com t’hem esmentat, va molt bé amb els fons verds.

A més escollir el verd et pot venir de perles fins i tot a la cambra de bany, on pots fer un punt d’inflexió amb els teus taulells blancs si el teu bany és dels que només tenen les rajoles fins a la meitat de l’alçada de la paret.

El verd combina a la perfecció també amb terres de terracota i ajuda a donar a aquest ambient un toc de serenitat i calma que moltes vegades es busca en una ciutat.

L’interiorisme i l’ambientació d’espais

Quan en Ollé Bertrán ens arriba un nou client que ens demana que l’assessorem per a la decoració del seu immoble, disposem d’un servei a aquest efecte, el de “interiorisme i ambientació d’espais”.

Aquest servei està a disposició de tots els clients d’Ollé Bertrán, ja sigui perquè li arreglem i decorem una casa per vendre-la i així poder tenir una millor aparença, o bé per a compradors que necessiten donar-li un toc especial a la qual es va a convertir en el seu nou habitatge.

Ollé Bertrán, Uncategorized @ca

L’AJUDA PER COMPRAR HABITATGES PER A JOVES MENORS DE 35 ANYS.

Els joves menors de 35 anys d’edat, que vulguin comprar-se un habitatge, i compten amb certs estalvis, estan d’enhorabona, ja que en el Pla Habitatge 2018-2021 s’han articulat línies d’ajuda perquè els joves puguin accedir tant a comprar una habitatge, com a llogar-la.

Per als joves que vulguin beneficiar-se d’aquest ajut, que serà a fons perdut, la persona que sol·liciti l’ajuda deu tenir un sou anual que no pot superar els 22.365,42 € i no comptar amb una altra casa en propietat.

La quantia màxima que el Pla Habitatge 2018-2021 podrà atorgar al jove sol·licitant és de 10.800 amb el límit que l’ajuda no superi el 20% del preu total de l’immoble.

Segons el portal Idealista.com, es pot llegir al seu web: “tenint en compte uns ingressos màxims permesos (19.170,39 euros anuals o 1.597,53 euros al mes), uns estalvis d’almenys el 20% de l’habitatge i un endeutament màxim i recomanat el 33%, poden optar per comprar una casa de fins a 146.465 euros. Això sempre que el banc accepti donar-li una hipoteca que cobreixi el 80% del valor de taxació, a 30 anys i amb un interès del 2%. La quota hipotecària seria de 433 euros al mes sobre un sou de 1.597,53 euros bruts o 1.312,40 euros nets mensuals. Però, per arribar al total del valor de compra de la casa, el jove necessitarà aportar 42.475 euros en estalvis que, amb l’ajuda del Govern, baixaran a 31.675 euros.

Això comportarà que els joves amb treball estable i estalvis siguin els que poden beneficiar-se d’aquesta ajuda, i sobretot afavoreix l’entrada al pis.

Aquest ajut, unida al fet que els bancs estan començant de nou a regularitzar la concessió d’hipoteques, animarà molts joves a comprar un habitatge si disposen dels requisits adequats.

A més, la dada més recent del Ministeri de Foment situa el m2 al voltant de 1.500 euros, lluny dels 2.101 euros de principis de 2008. A aquest fet se li suma que els tipus d’interès estan en mínims històrics, permetent que s’abarateixin els finançaments de particulars i empresa, reduint l’interès dels deutes.

I també, ajudes al lloguer

Una altra de les línies esmentades del Pla d’Habitatge de 2018-2021 serà la d’oferir ajudes al lloguer a joves menors de 35 anys i als majors de 65, que es consideren dos col·lectius als quals els costa accedir a habitatges de lloguer a certes ciutats.

Per als menors de 35 anys que no comptin amb cases en propietat i que guanyin menys de 19.170,19 € ha ajudes fins al 50% del lloguer mensual sempre que el preu del lloguer estigui comprès entre 600 i 900 € al mes durant tres anys.

Consells per als joves per comprar un habitatge

  • Quan vas a comprar el teu primer habitatge, nosaltres com a especialistes en el mercat immobiliari et recomanem que llegeixis aquests consells abans de llançar-te a veure immobles:El primer, calcula fins fa podràs pagar d’hipoteca en funció del teu salari.Tradicionalment, es recomana que no es destini més del 40% del sou a la hipoteca.
  • Tingues en compte en quines zones vas a voler buscar pis. Hi ha zones de les ciutats que poden seguir evolucionant, i si vas a comprar-te una casa, vas a viure en aquest mateix lloc durant molt de temps. Avalua si el barri que estàs pensant per establir el teu habitatge t’agrada, i quines condicions t’ofereix (oci, comerços, serveis, etc.).
  • Pondera bé quin tipus d’habitatge necessites. Potser ara et basti amb un senzill pis d’un dormitori, però si els teus plans de futur passen per tenir una família, sempre pensa en almenys un dormitori extra.
  • Tingues en compte l’estat dels immobles. Hi ha zones que poden semblar molt desitjables per la seva vida nocturna, opcions d’oci, etc., però no obstant això són pisos més antics que necessiten més manteniment. L’obra nova o pisos de recent construcció són una bona opció per als joves, ja que evita a priori inversions grans en fontaneria o electricitat.

Amb aquestes dades, des Ollé Bertrán estem disposats a assessorar-te en la compra del teu primer habitatge, i podem ajudar-te a trobar la residència que millor s’adapti a les teves necessitats i pressupost.
Ollé Bertrán

L’Eixample, una de les millors zones per vendre habitatges a Barcelona

L’Eixample és una zona de Barcelona molt desitjada per viure, per la singularitat de la disposició dels carrers i la vida que alberguen. Passem a conèixer una mica més d’aquesta zona de la ciutat de Barcelona i per què la gent que viu a Eixample se sent tan especial, dins de la pròpia ciutat.

L’Eixample és la concepció d’un barri utòpic que va dissenyar l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. Aquest en el seu moment va plantejar un model de ciutat més sostenible que fugia de la planificació típica medieval, i que buscava carrers amples on la llum del sol el radies tot.

Cerdà va idear un model de carrer d’almenys 20 metres d’ample, i edificis no més de 16 metres d’alt. Això faria que els edificis no es fessin ombra uns amb els altres i que la llum del sol pogués entrar en totes les plantes.
A més, Cerdà va dir que només es devien construir dos dels costats de l’illa, de manera que a l’interior quedaria un espai lliure per posar jardins en què nens i ancians podrien passejar sense exposar-se als perills de la calçada.

Aquest enginyer, que estava molt preocupat pel concepte de salut dels ciutadans, veia que d’aquesta manera feia una ciutat en què la llum del sol el inundaria tot, el que milloraria en la salut física i mental dels habitants de l’Eixample.

En tenir totes les pomes les mateixes dimensions, Cerdà pensava que s’acabaria amb la “tirania” de la importància de certs carrers, ja que tots els carrers tindrien la mateixa importància, i cada carrer seria d’un sentit contrari a la del seu paral·lela, i així successivament.

Desgraciadament, el plantejament de Cerdà va ser una utopia i les pressions de diferents sectors de l’època no van permetre que les pomes estiguessin en el seu interior amb jardins, i en lloc d’arbres es van situar petits tallers familiars, i els quatre costats de les illes acabarien edificant , donant lloc al Eixample que avui coneixem.

La zona de l’Eixample, causa del seu èxit per a la mobilitat, va comportar una expansió de la ciutat i va acabar unint localitats i barris com el de Gràcia, que amb la Revolució Industrial van començar a estar lluny del nucli principal de Barcelona.

Amb aquesta operació Barcelona va guanyar una zona totalment nova que li va permetre expandir-se més enllà de les estrets carrers que, en la seva anterior planificació medieval, tenien el seu màxim exponent al Barri Gòtic.

A causa d’aquest creixement, van ser moltes les famílies de nous empresaris que van establir les seves residències a els nous carrers de l’Eixample, i no en va les millors obres del modernisme català es troben en aquesta zona, com La Pedrera, Casa Milà, Casa Batlló i la casa Ametller.

A més, alguns dels carrers més famoses de Barcelona es troben a la zona de l’Eixample, com a Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya, Avinguda Diagonal, Gran Via de les Corts Catalanes i Balmes.

I si hem parlat de residències famoses i de carrers insignes, l’Eixample està ple de monuments com l’arxiconeguda Sagrada Família, obra mestra de Gaudí, la plaça de toros La Monumental, el Teatre Nacional de Catalunya, o la Casa de les Punxes.

Però el districte de l’Eixample va romandre aturat molt de temps, perquè estava limitat per les fàbriques properes al Riu Besòs, i no podia seguir expandint-se, fins que el 1986, gràcies al fet que Barcelona va ser escollida seu dels Jocs Olímpics de 1992, aquestes fàbriques són traslladades fora de la ciutat i per fi és possible iniciar un Eixample amb la visió utòpica de Cerdà ben present, creant jardins entre les illes, amb l’única presència de les xemeneies de les antigues fàbriques traslladades.

Gràcies a aquesta nova ampliació de l’Eixample, es construeix la Vila Olímpica que donarà pas a Poblenou, un dels barris més triats per la gent jove per viure.

Amb tota aquesta història, i amb l’Eixample convertit en el cor de Barcelona, ​​aquesta zona es configura com un dels millors llocs per viure d’Europa, i és aquesta oferta de cultura, oci i vida cosmopolita, el que crida l’atenció d’inversors estrangers que volen comprar pisos, que veuen a Barcelona una ciutat un 40% més barata que la resta de capitals europees però amb una singularitat que la fa única.

En Ollé Bertrán som especialistes en la recerca de pisos a l’Eixample a més d’assessorar venedors de pisos de la zona perquè treguin el millor partit a la venda del seu immoble

Us mostrem aquest espectacular àtic amb més de 150m2 i una gran terrassa al centre de l’Eixample
Ollé Bertrán

2017: un bon any per al sector immobiliari

Després d’acomiadar l’any 2017, l’evolució del sector immobiliari a Espanya té una valoració positiva per part de les autoritats, particularment quan s’avalua el règim de lloguer, el qual recentment va registrar un increment de dos punts, apropant-se al valor mitjà a Europa de aquesta modalitat. Factors com una elevada activitat promocional i el fet que els actors implicats estiguin interessats en professionalitzar-se en l’àrea, han tingut una influència positiva en aquesta activitat.

Durant la sessió de control al Govern al Senat, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va exposar xifres favorables respecte al mercat, després que la senadora del grup socialista María Encarnación Moya ho interrogués sobre temes com la compravenda d’habitatges i els preus del lloguer a Espanya.

Les xifres oficials apunten que, en el segon trimestre d’aquest any, les transaccions immobiliàries sumen 140.000 operacions, aconseguint el millor número des del 2010 i representat una aportació important al creixement del Producte Interior Brut ia la generació de nous llocs de treball, ja que aquest sector compta amb 1,1 milions de beneficiaris de la Seguretat Social. “El millor dada en els últims sis anys”, va dir de la Serna segons va ressenyar ElMundo.es.

D’acord amb les declaracions recollides a El País, el ministre ha indicat que el mercat de lloguer encara està lluny d’assolir els valors de l’any 2007, abans de la crisi econòmica que va afectar el sector. Va explicar que, en línies generals, durant aquest període els preus van baixar més del 30%, de manera que els números actuals encara es consideren com a moderats.

Les xifres de l’últim mes estan 17% per sota del preu mitjà d’aquest any. De la Serna, però, va admetre que “hi ha un desequilibri en funció d’on es produeix el preu”. Va explicar que, d’acord amb la localitat que es prengui en compte, es registra una major o menor evolució.

Per exemple, Madrid i Barcelona són les ciutats on actualment s’identifica un major increment del preu dels immobles que estan disponibles per al seu lloguer, d’acord a les declaracions del ministre. Algunes empreses immobiliàries com Ollé Bertrán, coincideixen amb aquesta apreciació.

Aquest mercat segueix sent popular per als joves que decideixen independitzar-a Espanya. Segons dades d’una enquesta difosa al portal web 20 minuts, entre més de 2.500 europeus d’entre 18 i 30 anys, 46% viu en règim de lloguer, percentatge que està per sota de la mitjana europea, que arriba al 52%.

La majoria dels joves considera aquesta opció com un avantatge perquè els permet traslladar-se d’una ciutat a una altra sense més lligams. L’estudi també destaca que el 67% dels joves a Europa pagaria fins a 400 euros al mes per una habitació en un pis compartit, mentre que en el cas d’una hipoteca, el 21% incrementaria aquesta quantitat fins a arribar als 500 euros al mes.

Debat polític

María Encarnación Moya, representant del grup socialista, va opinar durant la seva intervenció a la sessió de control al Govern al Senat, que hi ha un “desequilibri en matèria de lloguer”, d’acord amb la publicació de El Mundo. Va afirmar que, com a conseqüència de les polítiques públiques del govern, el dret a l’habitatge no està garantit del tot, sinó que, per contra, s’ha perjudicat als ciutadans amb menys recursos econòmics.

La senadora va alertar també sobre la pròrroga dels Pressupostos de 2017 per 2018. “No hi haurà més diners per a habitatge”, va dir i va insistir que un Pla d’Habitatge sense dotació pressupostària és “un brindis al sol i literatura barata”, cita l’esmentat portal web de notícies. Moya va exhortar els líders polítics en el poder a executar accions i respectar la Constitució, “sobretot en matèria d’habitatge”.