Ollé Bertrán

L’EVOLUCIÓ DE L’EURIBOR A 2018

L’Euribor (Euro Interbank Offered Rate o “tipus europeu d’oferta interbancària”) és el tipus d’interès que s’aplica a les operacions entre bancs, això és el percentatge que paga un banc quan un altre li presta diners. Realment, no es tracta d’un tipus d’interès sinó d’un índex referencial que es publica diàriament i que serveix com a índex de referència per al càlcul d’hipoteques i imposicions a termini.

Al nostre país, està molt estesa la contractació d’hipoteques de tipus variable, això significa que el tipus d’interès sol variar en funció de l’Euribor, si aquest puja, la quota augmenta i per contra si baixa, disminueix.

Des que aconseguís el seu màxim el 2008, l’Euribor ha tingut una tendència a la baixa, d’aquesta manera, tots els que tinguin una hipoteca referenciada a l’Euribor hauran notat que la seva quota ha anat disminuint amb el pas dels anys.

Durant el 2018 l’Euribor a 12 mesos ha tingut una tendència a la baixa, així hem pogut observar que durant el primer trimestre ha evolucionat a terreny positiu pel que fa al tancament de 2017 i març va acabar sense variacions (-0,191%) però quedant per sota del valor per al mateix mes de l’any passat. Durant el segon trimestre de l’any ha continuat baixant passant del -0,190% a l’abril al -0,181% al juny, que de la mateixa manera suposa un valor menor respecte al mateix mes de l’any passat. Durant el tercer trimestre tant juliol com agost també han registrat baixades, amb valors de -0,180% i -0,169% respectivament, el que ha suposat un abaratiment en les quotes de les hipoteques que s’han hagut de revisar en aquests mesos pel que fa a les de l’any passat.

No obstant això, les previsions per a aquest mes de setembre mostren un canvi de tendència, és a dir, s’observa que l’Euribor experimentarà una petita pujada, de manera que les hipoteques que hagin de ser revisades en aquest mes, veuran que la seva quota mensual augmenta lleugerament, ja que a diferència dels mesos anteriors, aquesta vegada el valor de l’Euribor és superior al que hi havia l’any passat per aquestes dates.

El panorama que es preveu per 2019 indica que durant aquest any (i a partir d’ara com hem comentat) es produirà un canvi de tendència on la mitjana de la pujada de l’Euribor serà d’un 0,19%.

D’altra banda, hem de tenir en compte l’entrada en vigor del nou Euribor Plus, que es diferencia de l’actual Euribor per la forma en què es calcula, és a dir, s’utilitzaran més dades com ara l’augment d’entitats que hi participen, que fins ara són 20 a la zona euro, així com organismes públics, empreses multinacionals i asseguradores del món financer entre altres, que proporcionin més informació per establir el nou càlcul de referència. Amb totes les operacions es realitzarà una mitjana que estableixi una manera més real el ‘preu del diner’.

L’arribada de l’Euribor Plus afectarà a totes les hipoteques d’interès variable amb l’Euribor com a referència. Els experts indiquen que el canvi de les hipoteques no serà immediat sinó que hi haurà un període de transició i no obstant això, apunten que no hauria de suposar grans variacions respecte a l’actual, encara que hi ha opinions enfrontades que comenten que precisament el fet que no s’hagi aprovat ja, es deu al fet que el canvi suposarà pujades de l’Euribor i això pugui generar alarma social. En qualsevol cas, fins al 2019 no hi haurà noves notícies.

No obstant això, si estàs pensant comprar una casa i demanar una hipoteca, la millor opció continua sent la hipoteca d’interès variable, ja que de moment, els valors negatius de l’Euribor suposen un estalvi a curt termini comparat amb la hipoteca de tipus fix.

D’altra banda, és important saber que també hi ha l’opció de passar la hipoteca d’interès variable referenciada a l’Euribor a una hipoteca d’interès fix, ja que la nova Llei hipotecària, permet que aquest canvi es faci d’una forma més senzilla i tenint en compte que la comissió màxima aplicable serà del 0,25% durant els tres primers anys i que després serà gratuïta.

Ollé Bertrán

AGENDA DE FESTES A BARCELONA PER SETEMBRE

Farem primer un repàs per totes les festes grans d’aquest mes que encara tenim pendent i que inclouen la Festa Major de Barcelona:

Festes de la Mercè (21-24 setembre): són les festes per antonomàsia dels barcelonins, ja que es realitzen en honor a la patrona de la ciutat. Durant una setmana, la ciutat s’omple d’esdeveniments al carrer, espectacles, i diversió de dia i de nit per a tots els públics.
El 21 de setembre tindrà lloc el Pregó que enguany comptarà amb l’actriu, guionista i directora de cinema, Leticia Dolera. Es podrà seguir en directe des d’una pantalla gegant que s’ubicarà a la Plaça de Sant Jaume.

Així mateix, aquest mateix dia 21 de setembre, podrem gaudir d’un esdeveniment musical amb la Banda municipal de Barcelona, ​​on podrem escoltar peces tradicionals dels països mediterranis en un programa titulat “Un mar de músiques”.

Festes de la Barceloneta: a final de mes i al voltant de la festivitat de Sant Miquel tenen lloc aquestes festes amb cercavila amb gegants, música i correfoc amb els diables entre moltes altres coses …
Pel que fa a l’art, aquests són les cites que no et pots perdre:

Barcelona Gallery Weekend (26-30 setembre): en la seva quarta edició, la Barcelona Gallery Weekend ofereix propostes per a professionals i també per al públic on participaran nombroses galeries i hi haurà artistes convidats.
Swab 18 (27-30 setembre): nova edició de la Fira d’Art Internacional ubicat a la Fira de Montjuïc al Pavelló Italià.
Art Nou 2018 (18-22 setembre) que ens mostra el treball de nous creadors i el programa es completa amb visites a estudis i taules rodones juntament amb algunes accions en diferents espais públics.
Les propostes per anar al teatre són també molt variades: Là (27 setembre – 14 octubre), a Vila de Gràcia (dels autors Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias. Companyia Baro d’Evel Cirk), Shirley Valentine (13 set – 4 novembre) al Raval, amb Mercè Aránega, Immortal (fins al 30 setembre) al Gòtic amb Bruno Oro o Sarab (14-30 setembre) a l’Antiga Esquerra de l’Eixample, amb Laia Alberch, Isabelle Bres, Elena Fortuny.

D’altra banda, per als amants de les sèries se celebra la cinquena edició de Serelizados Fest (27-30 setembre), un festival internacional ple d’activitats com ara xerrades, debats, estrenes, etc.

I precisament el 28 de setembre al Raval podràs assistir a l’Homenatge a Maria Aurèlia Capmany, en memòria d’aquesta actriu i dramaturga i coincidint amb els 100 anys del seu naixement, una dona que va ser pionera en la creació de sèries en la Ràdio Televisió Espanyola . Serializados Fest 2018 també ofereix una doble sessió amb Jón Gnarr (exalcalde de Reykjavík) i Nacho Carretero, l’autor de Fariña, que ens explicaran bones històries cadascun pel seu costat …

El dissabte 29 de setembre hi ha una nova cita a la terrassa del Cotton House Hotel, on es pot experimentar amb productes del món tèxtil, La Cotonera Market Lab, amb entrada lliure i on a més d’un mercat trobaràs una exposició d’objectes.

El diumenge 30 de setembre tindrem l’oportunitat de visitar el Gran Teatre Liceu de forma totalment gratuïta (encara que per poder accedir caldrà treure les invitacions prèviament al web del Liceu) gràcies a la jornada de portes obertes. Podrem recórrer el teatre mitjançant una ruta organitzada on recorrerem tots els racons d’aquest teatre.

Per als més petits no us podeu perdre la Fira de Playmobil i Lego, que tindrà lloc del 29-30 de setembre i on a més de la gran exposició s’inclouran nombroses activitats infantils com tallers de manualitats, gimcana, etc. per a curiosos i col·leccionistes.

Encara ets a temps de fer moltes activitats en el que queda de mes, així que apunta les dates per no perdre’t res i a gaudir …

Ollé Bertrán

ARQUITECTURA DE L’EIXAMPLE DE BARCELONA

L’Eixample es un barrio que se construyó como extensión (por eso se le dio ese nombre Ensanche) cuando Barcelona comenzó a crecer a finales del siglo XIX y principios del siglo XX.

L’Eixample és un barri que es va construir com a extensió (per això se li va donar aquest nom Eixample) quan Barcelona va començar a créixer a finals del segle XIX i principis del segle XX.

El consistori barceloní va convocar un concurs de projecte urbanístic encara que el govern central finalment va atorgar el projecte a Ildefons Cerdà. Aquest arquitecte va apostar per crear una ciutat igualitària, on hi hagués els mateixos serveis per a tots i on no es diferenciessin els barris.

Així que va basar el seu projecte en una xarxa de quadrícula amb carrers perpendiculars i travesseres i àmplies avingudes. Els blocs no són totalment quadrats sinó que estan tallats en xamfrà a les cantonades una cosa molt característic de Barcelona. A l’interior només es construïa a un costat per deixar l’altra part dedicada a jardí i les cases no havien de superar els tres pisos d’alçada ni tenir massa profunditat. Cerdà tenia clar que la salut era una part important de la societat, i com a tal, la seva arquitectura reflectia aquesta idea de que l’aire i la llum circulessin per tots els costats, juntament amb la naturalesa i zones verdes que envoltaven als seus edificis.

Encara que en aquella època no existia l’automòbil, es van construir carrers molt espaioses per on en aquell moment circulaven els cotxes de cavalls i els tramvies. El que es pretenia era evitar la condensació de cases com a la ciutat vella.

La part central, la Dreta de l’Eixample, va ser el barri de la burgesia i ells van introduir a casa seva un estil propi, el modernisme, en auge en aquest moment. En aquesta zona es concentren molts edificis significatius com La Pedrera, la Casa Batlló i la Casa Ametller, entre molts altres, juntament amb els comerços, oficines, cinemes, teatres, etc., que encara avui dia segueix sent el centre del dinamisme de la ciutat.

Però el modernisme es va estendre també a altres edificis com el com el Fort Pienc, la Sagrada Família, Sant Antoni o l’Esquerra de l’Eixample, que també van estar influïts per aquest corrent. En general, tot l’Eixample constitueix un conjunt arquitectònic modernista únic a Europa.

Actualment, el districte ocupa 7,5 quilòmetres quadrats i es divideix en sis barris: Detra de l’Eixample, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample, el barri de la Sagrada Família, al barri de Sant Antoni i el Fort Pienc, que tot i la similitud en la seva arquitectura, cadascun guarda el seu propi caràcter.

La Detra de l’Eixample comença a la plaça de Catalunya i com hem apuntat abans, es troben els edificis tan emblemàtics com la Pedrera i la Casa Batlló i és la zona comercial per excel·lència.
La Antiga Esquerra de l’Eixample és un barri més tranquil i residencial en el qual s’inclou la Gran Via i la Universitat de Barcelona amb seu edifici neoromàntic.
La Nova Esquerra de l’Eixample amb el parc Joan Miró, és un barri amb un ambient agradable i cosmopolita conegut també per la seva vida nocturna, ja que alberga nombrosos pubs i bars de copes.
El barri de Sant Antoni, famós per la seva Mercat de Sant Antoni i molt popular pel seu ambient jove i els seus comerços.
El barri de la Sagrada Família, amb l’església com a protagonista i convertida en una de les atraccions arquitectòniques més famoses del món. És un barri més tranquil, format per gent ‘de tota la vida’ amb comerços tradicionals.
El Fort Pienc, delimitat per l’Avinguda Diagonal és també una zona jove, amb zones verdes per practicar esport o relaxar-se.
En definitiva, passejar pel districte de l’Eixample és una invitació a contemplar el llegat de la millor arquitectura catalana de finals del segle XIX i principis del XX, encara que el seu encant no són només els edificis emblemàtics sinó tot el conjunt de cases que encara més senzilles, també ens ofereixen detalls significatius de l’arquitectura modernista que les caracteritza. Tot això unit a l’ambient cosmopolita de carrers tan importants com Passeig de Gràcia o la Rambla que acullen les millors botigues de moda nacional i internacional fent que aquesta zona sigui més la preferida per anar de shopping.

El consistorio barcelonés convocó un concurso de proyecto urbanístico aunque el gobierno central finalmente otorgó el proyecto a Ildefons Cerdà.  Este arquitecto apostó por crear una ciudad igualitaria, donde hubiera los mismos servicios para todos y donde no se diferenciaran los barrios.

Así que basó su proyecto en una red de cuadrícula con calles perpendiculares y traveseras y amplias avenidas. Los bloques no son totalmente cuadrados sino que están cortados en chaflán en las esquinas algo muy característico de Barcelona. En el interior solo se construía a un lado para dejar la otra parte dedicada a jardín y las casas no debían superar los tres pisos de altura ni tener demasiada profundidad. Cerdà tenía claro que la salud era una parte importante de la sociedad, y como tal, su arquitectura reflejaba esa idea de que el aire y la luz circularan por todos los lados, junto con la naturaleza y zonas verdes que rodeaban a sus edificios.

Aunque en aquella época no existía el automóvil, se construyeron calles muy espaciosas por donde en aquel momento circulaban los coches de caballos y los tranvías. Lo que se pretendía era evitar la condensación de casas como en la ciudad vieja.

La parte central, la Dreta de l’Eixample, fue el barrio de la burguesía y ellos introdujeron en sus casas un estilo propio, el modernismo, en auge en ese momento. En esta zona se concentran muchos edificios significativos como La Pedrera, la Casa Batlló y la Casa Ametller, entre muchos otros, junto con los comercios, oficinas, cines, teatros, etc., que aún hoy día sigue siendo el centro del dinamismo de la ciudad.

Pero el modernismo se extendió también a otros edificios como el como el Fort Pienc, la Sagrada Família, Sant Antoni o la Esquerra de l’Eixample, que también estuvieron influidos por esta corriente. En general, todo L’Eixample constituye un conjunto arquitectónico modernista único en Europa.

Actualmente, el distrito ocupa 7,5 kilómetros cuadrados y se divide en seis barrios: Detra de l’Eixample, la Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample, el barrio de la Sagrada Familia, el barrio de Sant Antoni y el Fort Pienc, que a pesar de la similitud en su arquitectura, cada uno guarda su propio carácter.

  • La Detra de l’Eixample empieza en la plaza de Catalunya y como hemos apuntado antes, se encuentran los edificios tan emblemáticos como La Pedrera y la Casa Batlló y es la zona comercial por excelencia.
  • La Antiga Esquerra de l’Eixample es un barrio más tranquilo y residencial en el que se incluye la Gran Vía y la Universidad de Barcelona con su edificio neorromántico.
  • La Nova Esquerra de l’Eixample con el parque Joan Miró, es un barrio con un ambiente agradable y cosmopolita conocido también por su vida nocturna, ya que alberga numerosos pubs y bares de copas.
  • El barrio de Sant Antoni, famoso por su Mercat de Sant Antoni y muy popular por su ambiente joven y sus comercios.
  • El barrio de la Sagrada Familia, con la iglesia como protagonista y convertida en una de las atracciones arquitectónicas más famosas del mundo. Es un barrio más tranquilo, formado por gente ‘de toda la vida’ con comercios tradicionales.
  • El Fort Pienc, delimitado por la Avenida Diagonal es también una zona joven, con zonas verdes para practicar deporte o relajarse.

En definitiva, pasear por el distrito de l’Eixample es una invitación a contemplar el legado de la mejor arquitectura catalana de finales del siglo XIX y principios del XX, aunque su encanto no son solo los edificios emblemáticos sino todo el conjunto de casas que aunque más sencillas, también nos ofrecen detalles significativos de la arquitectura modernista que las caracteriza. Todo ello unido al ambiente cosmopolita de calles tan importantes como Passeig de Gràcia o la Rambla que acogen las mejores tiendas de moda nacional e internacional haciendo que esta zona sea además la preferida para ir de shopping.