Ollé Bertrán

Renda 2019: deducció per habitatge habitual

Tots els contribuents que van adquirir el seu habitatge abans l’1 de gener de 2013 estan a temps d’aprofitar la reducció per habitatge habitual que va aprovar el Govern.


Els contribuents que la adquirissin abans poden seguir beneficiant d’aquestes deduccions en les mateixes condicions si segueixen pagant l’immoble, amb les quanties desglossades en dos trams: un d’estatal i un altre d’autonòmic.


Per aplicar aquesta deducció en la declaració de la renda, cal que l’adquisició de l’habitatge s’hagi realitzat mitjançant finançament aliè, és a dir, mitjançant un crèdit hipotecari.


Per poder beneficiar-se d’aquesta deducció cal tenir clar quin és el concepte d’adquisició d’un habitatge habitual, que a efectes de deducció, és l’adquisició en sentit jurídic de dret de propietat o ple domini de la mateixa, encara que aquest sigui compartit, sent indiferent el negoci jurídic que l’origini.


Aquesta és una de les deduccions més avantatjoses ja que el contribuent pot desgravar fins a un 15% d’un import màxim de 9.040 euros. Això suposa que qui tingui una hipoteca, pot arribar a reportar una quantitat de fins a 1.365 euros si ha arribat al màxim, i aquí no només s’inclou el capital, sinó també els interessos, i les assegurances que es van contractar per a la concessió del préstec.


En el cas que les parelles presentin la declaració de forma individual el màxim que podran desgravar és un 0,15% d’un màxim de fins a 9.040 euros cadascun.


D’altra banda, hi ha una altra modalitat de reducció que és per al concepte de rehabilitació d’habitatge. On podran acollir-se a la desgravació qui hagin destinat quantitats per obres de rehabilitació o ampliació de l’habitatge habitual o per obres i instal·lacions d’adequació de l’habitatge habitual a persones amb discapacitat, sempre que aquestes obres hagin finalitzat abans l’1 de gener de 2017.


En aquest cas la reducció que es pot obtenir és d’un 15% d’un màxim de 9.040 euros, sent una part de l’impost de caràcter estatal i una altra autònom.


Igualment, hi ha deduccions per al lloguer d’habitatge habitual, encara que això depèn de cada comunitat autònoma. La majoria, compta amb una reducció de l’IRPF per al lloguer de l’habitatge i la majoria ofereix avantatges per als joves, persones amb discapacitat i majors amb una determinada renda.


En concret a Catalunya, hi ha disponible una deducció autonòmica per arrendataris pel lloguer d’habitatge habitual d’un 10%, amb un límit màxim de 300 euros anuals (o de 600 euros anuals en cas de família nombrosa), tot i que per a això cal complir els següents requisits:


El llogater ha de tenir menys de 32 anys i cobrar menys de 20.000 euros anuals (o 30.000 en cas de tributació conjunta).
Hi ha d’haver estat a l’atur almenys 183 dies o més durant l’any 2018
Ha de tenir un grau de discapacitat d’un 65%
Ha de ser vidu o vídua i tenir 65 anys o més.

A més el pagament del lloguer ha de suposar més del 10% del salari del contribuent.


Però no només l’arrendatari pot gaudir de la deducció, l’arrendador pot deduir-se de fins a un 60% dels rendiments del lloguer i aquesta deducció es calcula sobre el rendiment net positiu que hagi obtingut del lloguer d’un habitatge, independentment de l’edat dels arrendataris.


Per poder beneficiar-se d’aquesta reducció, l’immoble arrendat s’ha d’utilitzar com habitatge de l’arrendatari i cal que les rendes obtingudes tributin com a rendiments del capital immobiliari i no com a activitat econòmica.


Però compte, hi ha casos en què l’arrendador pot perdre el dret a la reducció, per exemple, si el contribuent no inclou els ingressos i despeses obtinguts pel lloguer d’habitatge en la seva declaració de l’IRPF.


En el cas que tinguis dubtes tant com a comprador o venedor, com a arrendador o arrendatari, el millor és posar-se en mans d’algun assessor fiscal, perquè estudiï el nostre cas i ens informe de totes les deduccions de les que ens puguem beneficiar.