Ollé Bertrán

ARQUITECTURA DE L’EIXAMPLE DE BARCELONA

L’Eixample es un barrio que se construyó como extensión (por eso se le dio ese nombre Ensanche) cuando Barcelona comenzó a crecer a finales del siglo XIX y principios del siglo XX.

L’Eixample és un barri que es va construir com a extensió (per això se li va donar aquest nom Eixample) quan Barcelona va començar a créixer a finals del segle XIX i principis del segle XX.

El consistori barceloní va convocar un concurs de projecte urbanístic encara que el govern central finalment va atorgar el projecte a Ildefons Cerdà. Aquest arquitecte va apostar per crear una ciutat igualitària, on hi hagués els mateixos serveis per a tots i on no es diferenciessin els barris.

Així que va basar el seu projecte en una xarxa de quadrícula amb carrers perpendiculars i travesseres i àmplies avingudes. Els blocs no són totalment quadrats sinó que estan tallats en xamfrà a les cantonades una cosa molt característic de Barcelona. A l’interior només es construïa a un costat per deixar l’altra part dedicada a jardí i les cases no havien de superar els tres pisos d’alçada ni tenir massa profunditat. Cerdà tenia clar que la salut era una part important de la societat, i com a tal, la seva arquitectura reflectia aquesta idea de que l’aire i la llum circulessin per tots els costats, juntament amb la naturalesa i zones verdes que envoltaven als seus edificis.

Encara que en aquella època no existia l’automòbil, es van construir carrers molt espaioses per on en aquell moment circulaven els cotxes de cavalls i els tramvies. El que es pretenia era evitar la condensació de cases com a la ciutat vella.

La part central, la Dreta de l’Eixample, va ser el barri de la burgesia i ells van introduir a casa seva un estil propi, el modernisme, en auge en aquest moment. En aquesta zona es concentren molts edificis significatius com La Pedrera, la Casa Batlló i la Casa Ametller, entre molts altres, juntament amb els comerços, oficines, cinemes, teatres, etc., que encara avui dia segueix sent el centre del dinamisme de la ciutat.

Però el modernisme es va estendre també a altres edificis com el com el Fort Pienc, la Sagrada Família, Sant Antoni o l’Esquerra de l’Eixample, que també van estar influïts per aquest corrent. En general, tot l’Eixample constitueix un conjunt arquitectònic modernista únic a Europa.

Actualment, el districte ocupa 7,5 quilòmetres quadrats i es divideix en sis barris: Detra de l’Eixample, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample, el barri de la Sagrada Família, al barri de Sant Antoni i el Fort Pienc, que tot i la similitud en la seva arquitectura, cadascun guarda el seu propi caràcter.

La Detra de l’Eixample comença a la plaça de Catalunya i com hem apuntat abans, es troben els edificis tan emblemàtics com la Pedrera i la Casa Batlló i és la zona comercial per excel·lència.
La Antiga Esquerra de l’Eixample és un barri més tranquil i residencial en el qual s’inclou la Gran Via i la Universitat de Barcelona amb seu edifici neoromàntic.
La Nova Esquerra de l’Eixample amb el parc Joan Miró, és un barri amb un ambient agradable i cosmopolita conegut també per la seva vida nocturna, ja que alberga nombrosos pubs i bars de copes.
El barri de Sant Antoni, famós per la seva Mercat de Sant Antoni i molt popular pel seu ambient jove i els seus comerços.
El barri de la Sagrada Família, amb l’església com a protagonista i convertida en una de les atraccions arquitectòniques més famoses del món. És un barri més tranquil, format per gent ‘de tota la vida’ amb comerços tradicionals.
El Fort Pienc, delimitat per l’Avinguda Diagonal és també una zona jove, amb zones verdes per practicar esport o relaxar-se.
En definitiva, passejar pel districte de l’Eixample és una invitació a contemplar el llegat de la millor arquitectura catalana de finals del segle XIX i principis del XX, encara que el seu encant no són només els edificis emblemàtics sinó tot el conjunt de cases que encara més senzilles, també ens ofereixen detalls significatius de l’arquitectura modernista que les caracteritza. Tot això unit a l’ambient cosmopolita de carrers tan importants com Passeig de Gràcia o la Rambla que acullen les millors botigues de moda nacional i internacional fent que aquesta zona sigui més la preferida per anar de shopping.

El consistorio barcelonés convocó un concurso de proyecto urbanístico aunque el gobierno central finalmente otorgó el proyecto a Ildefons Cerdà.  Este arquitecto apostó por crear una ciudad igualitaria, donde hubiera los mismos servicios para todos y donde no se diferenciaran los barrios.

Así que basó su proyecto en una red de cuadrícula con calles perpendiculares y traveseras y amplias avenidas. Los bloques no son totalmente cuadrados sino que están cortados en chaflán en las esquinas algo muy característico de Barcelona. En el interior solo se construía a un lado para dejar la otra parte dedicada a jardín y las casas no debían superar los tres pisos de altura ni tener demasiada profundidad. Cerdà tenía claro que la salud era una parte importante de la sociedad, y como tal, su arquitectura reflejaba esa idea de que el aire y la luz circularan por todos los lados, junto con la naturaleza y zonas verdes que rodeaban a sus edificios.

Aunque en aquella época no existía el automóvil, se construyeron calles muy espaciosas por donde en aquel momento circulaban los coches de caballos y los tranvías. Lo que se pretendía era evitar la condensación de casas como en la ciudad vieja.

La parte central, la Dreta de l’Eixample, fue el barrio de la burguesía y ellos introdujeron en sus casas un estilo propio, el modernismo, en auge en ese momento. En esta zona se concentran muchos edificios significativos como La Pedrera, la Casa Batlló y la Casa Ametller, entre muchos otros, junto con los comercios, oficinas, cines, teatros, etc., que aún hoy día sigue siendo el centro del dinamismo de la ciudad.

Pero el modernismo se extendió también a otros edificios como el como el Fort Pienc, la Sagrada Família, Sant Antoni o la Esquerra de l’Eixample, que también estuvieron influidos por esta corriente. En general, todo L’Eixample constituye un conjunto arquitectónico modernista único en Europa.

Actualmente, el distrito ocupa 7,5 kilómetros cuadrados y se divide en seis barrios: Detra de l’Eixample, la Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample, el barrio de la Sagrada Familia, el barrio de Sant Antoni y el Fort Pienc, que a pesar de la similitud en su arquitectura, cada uno guarda su propio carácter.

  • La Detra de l’Eixample empieza en la plaza de Catalunya y como hemos apuntado antes, se encuentran los edificios tan emblemáticos como La Pedrera y la Casa Batlló y es la zona comercial por excelencia.
  • La Antiga Esquerra de l’Eixample es un barrio más tranquilo y residencial en el que se incluye la Gran Vía y la Universidad de Barcelona con su edificio neorromántico.
  • La Nova Esquerra de l’Eixample con el parque Joan Miró, es un barrio con un ambiente agradable y cosmopolita conocido también por su vida nocturna, ya que alberga numerosos pubs y bares de copas.
  • El barrio de Sant Antoni, famoso por su Mercat de Sant Antoni y muy popular por su ambiente joven y sus comercios.
  • El barrio de la Sagrada Familia, con la iglesia como protagonista y convertida en una de las atracciones arquitectónicas más famosas del mundo. Es un barrio más tranquilo, formado por gente ‘de toda la vida’ con comercios tradicionales.
  • El Fort Pienc, delimitado por la Avenida Diagonal es también una zona joven, con zonas verdes para practicar deporte o relajarse.

En definitiva, pasear por el distrito de l’Eixample es una invitación a contemplar el legado de la mejor arquitectura catalana de finales del siglo XIX y principios del XX, aunque su encanto no son solo los edificios emblemáticos sino todo el conjunto de casas que aunque más sencillas, también nos ofrecen detalles significativos de la arquitectura modernista que las caracteriza. Todo ello unido al ambiente cosmopolita de calles tan importantes como Passeig de Gràcia o la Rambla que acogen las mejores tiendas de moda nacional e internacional haciendo que esta zona sea además la preferida para ir de shopping.